CUENTOS ÚTILES PARA NUESTRAS AULAS

CONTES INFANTIL

1. BON PROFIT!

 

Aquella primavera ja feia el dia més llarg. Era l’hora de berenar, l’hora d’anar al parc, menjar-se l’entrepà i jugar una estona amb els gronxadors i els amics de l’escola.

     Feia un parell de setmanes que Miguel tenia uns amics nous. Es tractava de dos gossos adults però molt xicotets, de raça indefinida que un veí treia a passejar tots els dies.

    Miguel els feia carantoines, els rascava l’esquena, els donava molletes de l’entrepà, els abraçava. Durant mitja hora o més Miguel jugava amb els gossets tots els dies.

    Haguera seguit jugant durant molt de temps a no ser pel que va passar aquell dia.

    Els humans tenim dies que estem de mal humor. Els gossos a més tenen dents i, a vegades, poc control sobre la seva força.

     Un dels gossos xicotets, el més lleig, d’un color entre marró i gris, passava per un d’eixos dies. Es va llançar sobre Miguel, li va robar l’entrepà i li va mossegar la mà.

    El gos estava vacunat. El mos només  va ser una arrapada de no res. L’amo del gos el va castigar en seguida i va voler llevar-li l’entrepà. Però la mamà no li va deixar:

    —Deixe que se’l menge. Bon profit! No passa res! Tranquil! Crec que no ha sigut culpa del gos.

    Des d’aquell dia Miguel no va tornar a arrimar-se a més d’un metro d’un gos. La mamà el feia berenar abans d’anar a jugar i l’amo dels gossos no deixava que els xiquets tocaren els seus gossos.

    El més agraït va ser el gos, que cada vegada que es creuava amb Miguel movia la cua com donant-li “les gràcies”.

 

    Consells didàctics: Als xiquets els encanten els gossos grans i peluts. Són per a ells com peluixos gegants. La majoria dels gossos que trauen a passejar són inofensius i mai han fet cap mal. Però no hem d’oblidar que són animals i que, per molt mínima que siga, sempre existeix la possibilitat. S’ha d’anar amb compte. També podríem usar aquest conte per al tema de “la primavera”.

 

 

 ¡BUEN PROVECHO!

 

Aquella primavera ya hacía el día más largo. Era la hora de merendar, la hora de ir al parque, comerse el bocadillo y jugar un rato con los columpios y los amigos de la escuela.

    Hacía un par de semanas que Miguel había hecho un par de amigos nuevos. Se trataba de dos perros adultos pero muy pequeñitos, de raza indefinida que un vecino sacaba a pasear todos los días.

    Miguel les propinaba todo tipo de caricias y carantoñas, les rascaba la espalda, les daba miguitas de bocadillo, los abrazaba. Durante media hora o más Miguel jugaba con los perros todos los días.

    Hubiera seguido así durante mucho tiempo a no ser por lo que pasó ese día.

    Los humanos tenemos días que estamos de mal humor. Los perros además tienen dientes y, a veces, poco control sobre su fuerza.

     Uno esos perros chiquitines, el más feo, que era de un color marrón grisáceo, pasaba por uno de esos días. Se abalanzó sobre Miguel, le quitó el bocadillo y le mordió a la mano.

    El perro estaba vacunado. El mordisco era sólo un rasguño de nada. El dueño castigó al perro enseguida y quiso quitarle el bocadillo. Pero la mamá no le dejó:

    —Deje que se lo coma. ¡Buen provecho! ¡No pasa nada! ¡Tranquilo! Me temo que no ha sido culpa del perro.

    Desde aquel día Miguel no volvió a arrimarse a más de un metro de un perro. La mamá hacía que merendase antes de jugar y el dueño de los perros no dejaba que se los niños tocasen  a sus perros.

     El más agradecido fue el perro, que cada vez que se cruzaba con Miguel movía el rabo como dándole “las gracias”.

ENJOY YOUR MEAL!

 

It is time for the afternoon sandwich. Children play with their friends in the park.

     Miguel has got two new friends: two dog puppies from his neighbour.

    Miguel pats and plays with them; he gives them some small pieces of his sandwich during half an hour every day. One day something happened.

    People have bad days. Dogs have bad days too. And dogs also have big teeth and a force that they can’t control.

    One of the small dogs, the ugliest one, has a bad day. He bites Miguel’s hand and takes his sandwich.

    It’s nothing. The dog’s owner punishes the dog immediately and he tries to recover the sandwich. Mum doesn’t want it.

    ‘Let it eat,  let it enjoy its meal! It’s nothing. It is not the dog’s fault.’

 

 

     After that Miguel won’t come close to dogs and he won’t pat them. He must have his sandwich before playing and he mustn’t play with dogs.

    The bad dog, however, is very grateful. When he sees Miguel, he wages his tail: “Thank you for the snack.”